4. Interactivitat

4.2. Inventari d’interaccions digitals

4.2.2. Interacció d’àudio

Per poder materialitzar interaccions basades en l’àudio necessitem, bàsicament, un micròfon que capturi el so ambient o directe per tal d’analitzar-ne el contingut sonor. A partir d’aquí, un seguit de tècniques ens permeten fer interaccions variades.

• Seguiment del volum. Analitzant el volum del senyal d’àudio podem dissenyar interaccions basades en el soroll ambient, el volum de la veu humana o les fluctuacions d’intensitat en el temps. Pensem, per exemple, en un aplaudímetre.
• Seguiment del to. Analitzant la freqüència predominant d’un senyal podem obtenir-ne la nota musical. Aquest tipus d’anàlisi ens permet dissenyar interaccions basades en els tons de veu (de més greu a més agut), detectar melodies, etc.
• Anàlisi espectral. Analitzant tot l’espectre de freqüències presents en un senyal, obtenim una empremta detallada de la imatge sonora de l’espai on es troba el micròfon. Això ens pot permetre determinar si és un espai sorollós o silenciós, i quin tipus de sons són presents a l’espai.
• Comandes verbals. Un conjunt d’algoritmes de programari permeten, avui en dia, fer reconeixements de la parla i utilitzar comandes verbals com a elements d’interacció. Pensem, per exemple, en alguns assistents d’IA, com Siri o Alexa.