3.3. Bauhaus i les avantguardes
L’escola Bauhaus va ser una escola d’arts i oficis fundada a Alemanya el 1919 que va tenir una gran influència en les arts plàstiques, l’arquitectura i el disseny del segle xx. La seva filosofia, basada en la idea de la integració de les arts i la tecnologia, va marcar una nova estètica en diferents camps artístics.
László Moholy-Nagy
Una figura destacada de l’escola Bauhaus va ser Lázló Moholy-Nagy, un artista i teòric de l’art que va aportar les seves idees sobre la relació entre les arts i la tecnologia als treballs teòrics i pràctics que va executar. Moholy-Nagy va ser un gran defensor de l’ús de tecnologies com la fotografia, el cinema i la llum en l’art, i va treballar en diverses instal·lacions que combinaven aquests invents nous amb elements escènics. Una de les instal·lacions més rellevants de Moholy-Nagy va ser Light-Space-Modulator, una instal·lació que combinava la llum i el moviment per crear efectes visuals dinàmics.
Per a més informació:
https://masdearte.com/laszlo-moholy-nagy-lo-hizo-todo/
https://monoskop.org/images/b/b4/Moholy-Nagy_Laszlo_El_Arte_de_la_Luz_catalogue_Spanish.pdf
També dins de l’òrbita de la Bauhaus, Vassili Kandinsky és considerat un dels pioners de l’art abstracte i va ser un dels artistes més influents de l’escola. La seva obra està fortament relacionada amb la música, i Kandinsky va estar molt influenciat per les teories del músic Arnold Schönberg sobre la música abstracta. Kandinsky va veure la música com una font d’inspiració per a la seva obra, i la va utilitzar com a element estructurador de les seves pintures. Segons el mateix Kandinsky, la música li permetia «veure» les formes i els colors en les seves obres, ja que la música no estava lligada a una representació concreta del món, com sí que ho estan les imatges.
Vassili Kandinsky va desenvolupar les seves teories sobre la relació entre la música i la pintura en els llibres Punt i línia sobre el pla (1926) i De l’espiritual en l’art (1911).
En aquests llibres, Kandinsky hi desenvolupa la idea que la pintura i la música tenen una relació estreta, atès que totes dues disciplines són arts que es basen en l’expressió de les emocions per mitjà de formes i sons. Kandinsky afirma que «la música és la mare de l’art, ja que és la música la que ens parla directament a l’ànima», i defensa que la pintura ha de deixar de ser una mera representació del món visible i ha de convertir-se en una expressió de les emocions i dels sentiments de l’ànima.
Tot i que gran part del suport conceptual a les teories de Kandinsky està influenciat per la teosofia −un corrent esotèric que fou molt popular a les acaballes del segle xix i a inicis del xx−, s’entreveuen un seguit d’idees de convergència entre la imatge i el so que s’aniran desenvolupant de manera més profunda al llarg del segle xx i fins avui dia.
